"S'hauria de procurar que la cultura catalana no fóssiu vosaltres els novel·listes sinó els matemàtics, els físics, els geòlegs: això és la base d'una cultura.." Gabriel Ferrater

Literatura i matemàtiques: potser per a molta gent un exemple clàssic de dos termes antitètics. Dues matèries no només poc relacionades, sinó aparentment gairebé oposades en el seu esperit i en el seu contingut. I, en canvi, literatura i matemàtiques han tingut i tenen força en comú. Compondre frases per exposar vivències o sentiments, buscar equacions per explicar el món i els mecanismes de la lògica. Potser aquestes simplificacions ens ajudin a veure que hi ha més coses que uneixen les dues disciplines que no pas elements que les separen.
Aquestes jornades tenen com objectiu palesar aquestes relacions. Literats i científics ens explicaran la seva experiència en la intersecció dels dos móns. Les matemàtiques com ajut a la creació, com eina per a la recerca literària, per a l'experimentació. La literatura com a suport per a la divulgació, per expressar la passió de la recerca, del descobriment. Literats i científics disposats a dibuixar, junts, l'escenari d'una trobada, de traçar la geometria d'un acostament.

Sergi Belbel

Ramon Dachs (Barcelona, 1959) és autor d’Euràsia, cicle poètic compost de 12 llibres, la publicació íntegra del qual ha culminat amb el catàleg de la seva exposició Escriptura geomètrica, escriptura fractal, celebrada a l’IVAM (València) a finals de 1999. Concorren dins Euràsia la intertextualitat (Quadern rimbaldià, Llibre d’amiga), l’hipertext (Intermínims de navegació poètica), el plurilingüisme romànic (Cima branca, Blanc, Fronda adentro), i la minimització textual sota l’influx dels clàssics orientals (Poemes mínims, Cent un juejus de Xina Tang). És bibliotecari-documentalista a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).

Xavier Duran (Barcelona, 1959) és llicenciat en ciències químiques i doctor en periodisme. Es dedica al periodisme científic i actualment dirigeix el programa "El Medi Ambient" a Televisió de Catalunya. Autor de diversos llibres d'assaig i divulgació, com Les cruïlles de la utopia, El cervell polièdric -tots dos traduïts al castellà-, El nacionalisme a l'era tecnològica -traduït al gallec-, Cent noves preguntes sobre la ciència i La química de cada dia, entre altres. També ha publicat narrativa: Traficants d'idees i Històries asimètriques (premi Marià Vayreda). Ha guanyat els premis d'assaig Joan Fuster, Josep Vallverdú, Joaquim Xirau i el premi Europeu de Divulgació Científica-Estudi General.

Josep Guia (València, 1947) és doctor en Matemàtiques i professor del departament d'Àlgebra de la Universitat de València La seva activitat de recerca s'han centrat bàsicament en topologia. A més dels diversos treballs en revistes internacionals especialitzades, ha publicat diversos articles divulgatius i llibres d'assaig polític: És molt senzill: digueu-li Catalunya, Des de la Catalunya del Sud, València, 750 anys de naciò catalana (premi Joan Fuster, 1988) i Catalunya descoberta. És també autor de diversos articles i llibres sobre recerca paremiològica i fraseologia. En aquest camp destaquen De Marotrell a Roís de Corella. Descobrint l'autor del "Tirant lo Blanc" (1996) i Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la Valencia del segle XV (1999).

David Jou (Sitges, 1953) és catedràtic de Física a la Universitat Autònoma de Barcelona. A més de la seva carrera com a professor, investigador i divulgador, ha tingut una intensa dedicació a la poesia. Junt als seus llibres científics sobre termodinàmica -alguns, traduïts a diversos idiomes- ha publicat poemaris com Diminuta imatge (1977, premi Martí i Dot), Mirall de vellut negre (1981, premi Josep M. López Picó), Tapís (1982), Teoria (1987) i Joc d'ombres (1988).

Josep Pla i Carrera (Sant Feliu de Guíxols, 1942) és professor de Lògica matemàtica i Història de la Matemàtica a la Universitat de Barcelona. Ha escrit diversos articles divulgatius sobre matemàtica i va guanyar el premi Ferran Sunyer i Balaguer de l'Institut d'Estudis Catalans. Amb la seva novel.la Damunt les espatlles de gegants va guanyar en premide Literatura Científica 1997. Junt amb pelegrí Viader és autor de la introducciò, traducció i notes de La geometria de René Descartes, dintre la col.lecció Clàssics de la Ciència.

Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor i llicenciat en FilologiaAnglesa. Ha publicat, entre d'altres, les novel·les Mon oncle (Proa, 1996, premi Fundació Enciclopèdia Catalana) i AblanatanalbA (Edicions 62, 1999) i el recull de relats La vida normal (Proa, 1998), Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 1998. Especialitzat en ludolingüística, és autor d'un Manual d'enigmística (Columna, 1990) i actualment té en premsa un vademècum sobre els esforços de l'enginy literari que s'anomenarà Verbàlia (Empúries, 2000). Ha col·laborat en revistes especialitzades com El Acertijo de Buenos Aires i és membre del grup d'escriptors italians Oplepo (Opificio di Letteratura Potenziale).

Àngel Terron (Ciutat de Mallorca, 1953), és professor de Química Inorgànica a la Universitat de els Illes Balears. la seva formació científica ha quedat palesa en diverses de les seeves obers poètiques. Ha publicat: Iniciació a la Química (1977), Llibre del Mercuri (1982), Ternari (1986), De Bell Nou (1993), el recull Al.lotropies (1996) i Geometria descriptiva (1999). La seva obra poètica s'ha complementat amb altres activitats dintre aquest àmbit: ha dirigit les revistes de poesia Blanc d'Ou i Poetry And Sons i va codirigir la col.leecció de poesia Tafal entre 1977 i 1982.